Jo tenia un gat, era negre, preciós i carinyos a més no poder. Però també era un gat malaltís. Des de cadell va agafar una malaltia autoimmune que ens obligava a casa estar alerta per que no es possés nerviós i que res li afectés per que la seva malaltia no empitjorés. Així que mai encenia espelmes o encens, tot i que es cert que sempre m'havien agradat molt. Durant 16 anys vaig estar reprimint, sense culpa i sense trobar-la a faltar per l'amor del meu gat, aquesta part de mi tan significativa.
Quan el meu gat va morir vaig sentir un gran buit. Em vaig sentir molt sola. Avia estat el meu company de vida. Setze anys donen per molt. Així que vaig estar buscant coses que em motivessin, no per no sentir el dol, sinò per que realment sentia que jo podia aportar alguna cosa més a la meva gent.
Em vaig posar a escriure, però crec que la meva historia esta molt sentida.
Em vaig posar a llegir, però no acabo mai cap llibre.
Vaig pintar, vaig cantar,... res del que provava m'emplenava els dies com jo volia...
Un nadal, farta de gastar-me els diners en regals que son obvis, vaig decidir buscar algun regal fet a mà per a mi. Per que es ben sabut de la meva creativitat i paciència, però no esta de més demostrar-ho de tant en tant. Així que investigant vaig trobar quelcom que em podria permetre fer per tothom: espelmes. Vaig comprar un kit i vaig decidir regalar espelmes a la meva mare, la meva sogra, la meva germana, el meu germà i a la meva cunyada. Tots van acabar encantats i jo més per que havia descobert un nínxol ple de possibilitats. Des de Nadal vaig estar provant com fer espelmes aromàtiques, decoratives, les diferencies entre les ceres, els tan per cents dels aromes,... els tipus de pigments...
Un dia de febrer em va venir una idea: i si feia un motlle i feia una espelma única?
Havia vist un osset amb un cor molt bonic en el basar del costat de casa. El vaig comprar, vaig comprar silicona líquida i vaig fer el meu primer motlle. Després vam comprar (el meu home m'ha ajudat i recolzat en tot moment) el segon osset, que portava una rosa, i vaig fer el segon motlle.
Quan ho vaig penjar a les xarxes socials em va sortir la primera compradora. No la oblidaré mai. Com era la meva primera venta vaig donar el primer preu que em va passar pel cap, indiferentment del que tot això m'havia comportat. Fins a Sant Valentí vaig estar fent espelmes d'ossets sense parar.
Allò va ser catàrtic per mi. Puc fer espelmes i vendre-les, a la gent li agrada i em tornen a comprar. Alguna cosa estaré fent bé, no?
Després de varis anys, he aprés a posar preus segons el temps, el material i la dificultat. I la gent ha seguit comprant, valorant el meu esforç i dedicació, per que aquesta feina la faig amb passió. A més, no deixo de buscar diferents aromes, motlles, pots, colors,... tot per estar al dia, temporada a temporada, amb tu, a casa teva, embellint el teu espai i aromatitzant. Per que una olor pot fer-te oblidar o recordar que ets a casa.
Rebeca M.L. Artesana de Respelma